Vos convide a que visioneu el següent video sobre la situació económica amb Arcadi Oliveres i Niño Becerra com a tertulians. El video es del 27/09/2011.
Després de visualitzar el video, deixe la meva opinió sobre el mateix.
Es veritat que pareix que l’Unió Europea sols es governada per un parell de persones, en compte de estar governat per tots els representants dels països que formen l’UE, excloent altres actors del mercat (suposadament per no tindre suficient poder econòmic). Açò ho podríem estrapolar a altres organismes internacionals com el G20 .
Alemanya es un dels països que més força hi fa per a que tots els socis de l’UE siguen el més austers possible. El problema es que els que paguen més la crisis son aquells que menys culpa tenen (que en tenen part de culpa) i també son els que més retallades sofreixen, tant directa com indirectament. Per exemple, la pujada del IVA no afecta a tots per igual. Sin un treballador disposa per a fer la compra mensual de 200 € i una altra persona amb major salari disposa de 600 € al mes per fer la compra, si puja el IVA, el treballador amb 200 € no podrà comprar tant d’aliment com abans, mentre que el que disposa de 600 € encara podrà comprar aliment suficient, per a tot el mes sense cap problema. En canvi, les entitats financeres, les que major culpa tenen de la crisis econòmica, han gaudit de ser rescatades per els governs amb diners públics, de tots els cotitzants i no han pagat res, excepte alguna nacionalització que hi hauria que veure si de veritat ho es i el banc nacionalitzat sigui un banc públic per al servici de la gent i no per a que uns privilegiats guanyen diners. I no tan sols això, en el cas de Espanya, els bancs no donen crèdit suficient per a revitalitzar l’economia real, ja que obtenen major rendibilitat i seguritat donant aquestos diners a l’Estat Espanyol, mitjançant la compra de deute públic. Tot açò pot arribar a confirmar que els polítics son tan sols titelles del poder econòmic, com ho son els bancs.
Com he nombrat abans, la gent corrent també té part de culpa, ja que ha format part del creixement sense mesura amb el beneplàcit de les entitats financeres i el pagament dels bens de consum mitjançant el crèdit. Molta gent a acceptat els crèdits que els bancs li donaven sense tindre en compte la seua capacitat d’estalvis, per pagar els deutes, i s’han vist a l’aigua al coll o s’han declarat en suspensió de pagaments. Alguns casos degut a factors difícilment previsibles, com es la pèrdua del treball, però en altres casos, es pot dir que es veia vindre, ja que per pagar un deute, hi havia qui demanava un crèdit.
En quant a l’especulació, es ben sabut que en molts casos ha suposat no tan sols pèrdua econòmica a milers de persones, sinó fins i tot ha fet que gent morirà de fam (el cas de la pujada de preus de l’arròs o el blat). Mínimament hi hauria de tindre un control mundial de l’especulació i no tant sols d’un territori, doncs si no es fa així, els especuladors aniran a aquell territori on no tinguin cap tipus de control.
El frau fiscal també es un gran problema i estem observant com des del Govern s’actua més contra el xicotet defraudador (que també es culpable) que no al gran defraudador, que té la opció de acudir als paradisos fiscals o obtindre beneficis fiscals més fàcilment que les xicotetes empreses. Amb un control d’aquestes grans fortunes i empreses es recaptaria molts més diners, però el problema es que moltes d’aquestes empreses o fortunes tenen el poder, front als treballadors i front al Govern, ja que si se’ls puja la fiscalitat, fan fugida cap altres països molt més permissius fiscalment.
Com podem observar, hi ha gran quantitat de problemes econòmics i tant el senyor Oliveres com el senyor Becerra donen els seus punts de vista i possibles solucions.
Vos convide a donar la vostra opinió sobre aquest vídeo i els comentaris que l’acompanyen .
Jaume Albors
Assessor financer independent